miércoles, 23 de enero de 2013

Última entrada


Em trobo fent la última entrada per al bloc de bases didàctiques, ja quasi ha terminat aquesta assignatura i faré un repàs de tot el que he aprés d’aquesta experiència.

Vaig començar en aquesta assignatura, com totes les meves companyes, coneixent només un tipus de escola, la tradicional que és en la que totes hem estudiat, per tant es com si haguéssim començat de cero. En la meva escola jo no record cap instrument més que el llibre per estudiar, i per avaluar els exàmens on té jugaves tota la nota, el treball durant el curs tenies sort si contava un tant per cent de la nota. El mestre era el que te ensenyava el coneixement i si ni havia algun dubte entre dos qüestions, una del mestre i altra teva, la seva opinió sempre era la bona. Però cada persona te la seva visió i totes són vàlides, no hi ha una per damunt de l’altre que es el que ens fan pensar sempre. 




Després de anar a la assignatura de bases didàctiques m’he omplert de nous esquemes que ha canviat la meva forma de pensar per a millor. Ara se que hi ha moltes formes de que els nens aprenguin no només amb un llibre i que el professor no té per que ser l’únic que te la veritat. Quan sigui professora faré que els nens tinguin ganes d’aprendre ja que es pot fer d’una manera més pràctica i divertida, perquè el fet de que s’estiguin divertint no significa que no estiguin aprenent. Fer que ells no només estudiïn per a l’examen, si no que ells mateixos vulguin saber més i que explorin per ells mateixos també gràcies a l’ajuda de les TIC que no només serveixen per les xarxes socials, per a aprendre també. Tot i que per a això les mestres tenen que estar contínuament investigant per aprendre nous mètodes i formes de fer la classe més dinàmica i que els nens no caiguin en la rutina i s’avorreixen.

L’escola constructivista no només tracta de que els nens aprenguin la teoria de memòria sinó de desenvolupar la personalitat del nen i de que sàpiguen posar la teoria en pràctica en situacions de la vida quotidiana, perquè sinó es sap de que serveix el coneixement ? Aquesta etapa de la educació dels nens és essencial per al futur, tot i que encara aquesta no sigui obligatòria.

Altre de les coses de la qual mai havia sentit parla ha set les competències. Pertanyen a l’escola constructivista, tracta de canviar la manera d’ensenyar per cada assignatura i ensenyar per competències, on no només és important el contingut sinó el temps, l’espai i la forma d’avaluar que no ha de ser sempre avaluació final i mitjançant  exàmens. També pot ser a partir dels coneixements previs i durant l’aprenentatge per corregir errors a temps i valorar l’esforç i no només la quantitat de teoria que un sap. La finalitat ha de ser saber posar en pràctica tota allò que un sap en el moment correcte.

Aquesta assignatura m’ha fet assabentar-me de la feina que du ser mestre i la importància que tenen en la educació, per això ara tinc més ganes de començar a ensenyar a nens i de ser part d’un moment de la seva vida molt important. Els coneixements que ara tinc sobre l’educació i de com hauria de ser els tinc gràcies a aquesta assignatura i no canviaran mai això ho tinc molt clar. Ara posaré el meu PLE on hi ha totes les eines que després de fer aquesta asignatura les he aprés a utilitzar. També us deixo un video de la meva companyera Nuria i jo parlant sobre la assignatura, posaré un link del seu bloc per si no el podeu veure.






lunes, 21 de enero de 2013

Escola constructivista vs. Escola tradicional #dbateiv


Feia molt de temps que no escrivia al bloc, i torn amb una entrada sobre el debat que hem fet a classe unes defensant l’escola tradicional i altres l’escola constructivista tot i que després hem canviat els rols per poder defensar-hi els dos.

Aquest debat ha set una mica diferent als que jo havia fet abans ja que l’hem fet via twitter amb unes etiquetes #dbateiv i #uib que ens permetia veure tots els tweets que anàvem publicant. El meu grup varem començar amb el rol de l’escola constructivista i l’altre de l’escola tradicional.  Amb aquest rol estava bé s’havia que podia defendre-ho amb sòlids arguments cosa que si haguéssim fet el debat a principi de curs no podria ja que em pareixeria més normal l’escola tradicional ja que era l’única que coneixia. Els temes del debat eren sobretot sobre les TIC i el llibre, la avaluació i que la mestra té tota la veritat i els nens no tenen coneixements previs. Jo vaig tenir confrontament sobretot amb el tema de que els mestres tenen tot el coneixement, que em pareix il·lògic ja que els nens han viscut, han vist i han conegut coses abans de entrar a l’escola i que un professor els hi doni classe, doncs no pot ser veritat que els nens no poden tenir coneixements previs tot i que els poden tenir malament però hi tenen. Amb el tema del llibre i les TIC també va haver molta baralla, les que defensaven l’escola constructivista deien que hi ha unes altres maneres de aprendre no tants sols els llibre, sinó que és aquest és una de les eines que hi ha, com els ordinadors, el joc o simplement anant al camp, no només un llibre. Al contrari els de l’escola tradicional deien que amb l’ordinador els nens només juguen i que no serveix per a res i que hi ha tanta informació que pot ser errònia .Com es pot veure amb aquestos temes era fàcil fer tweets a favor de l’escola constructivista.

Quan em va tocar canviar de rol no podia dir res. Quasi no podia defensar l’escola tradicional, perquè com jo se que no tinc la raó i que el que estic dient són disparats no em sortia defendre l’escola tradicional, estam en el segle XXI hem d’evolucionar ja no hi ha lloc per escoles tradicionals. Alguns temes amb molta polèmica va ser el de la avaluació, les que defensaven l’escola constructivista deien que s’ha d’avaluar des de els coneixements previs de l’alumne, per el procés de aprenentatge, fins a arribar a l’avaluació de tot el procés. Les que defensaven l’escola tradicional deien que només s’ha d’avaluar al final de l’aprenentatge i que no hi ha res de dolent en que un nen que no ha fet res durant tot el curs, a l’últim moment es posi a estudiar i aprovi i  un altre que s’ha esforçat durant tot el curs després suspengui . 



Aqui tenc una foto d'alguns del tweets que varem fer, en aquest cas jo anava a favor de l'escola constructivista amb na Nuria, i na Andrea Alba, na Celia i na Silvia anaven a favor de l'escola tradicional i estavem debatent un poc.

L’experiència de fer un debat via twitter va ser molt divertit perquè estaves les 24 hores del dia reben tweets i tenies temps per pensar en que dir, no com si es fes un debat a classe que has de participar en un període més curt de temps i et pots bloquejar, era més fluït. Totes hem gaudit amb aquesta activitat fins a un punt que algunes pareixia que es barallaven de veritat per aquestos temes i que el que deien a favor de l’escola tradicional s’ho creien.