Myself

My name is Andrea, I’m 18 years old. I live in Ibiza with my parents and my sister.

I studied at Can Cantó School and later at the high school Sa Colomina. This year I have started to study Teaching at university. I chose this degree because I have always liked children and teaching, but in first place I wanted to study Psychology but I couldn’t for my marks. I played basketball until this year, now I’m a basketball coach of children and a lot of things that I’m studying I can practice with them and this is a good way to learn better and motivate for me.

All in all it’s being a hard first year because I’m not used to the university but I like what I study and that is the important for me.

All the images that appear in the video are mine.

ESSAY

Traditional methodologies are always a discussion theme in the educational system. The way of teaching at schools has changed a lot since we have new technologies to help or improve lessons.

On the one hand with traditional methodologies students only used one book for all the lessons and it was cheaper than now that we have a book for each subject. Although, years ago, when traditional methodologies were used, buying that only book was more difficult for families then, than now buying ten books.

On the other hand students, with traditional methodologies, learned by memorizing everything, because there was a lot of theory, but there was not much practical material. Because of that, there were more students that left school and started to work, because this way of studying was not working for them.

All in all, which is the better methodology , it depends on the way of studying that the students prefer.

EMAIL

Hello Andrea,

This year I have started my first year at college. Finally, I didn’t go to another city to study and I’m still in Ibiza. I hear that you are in Madrid, I hope that you are getting on well there!

This first year is being a bit difficult for me because every day I have something to do like reading a book or works and it’s a little tiring. But it’s great when you see the results after working a lot.

I have met a lot of new people at college, and they are very nice. It’s easier to make friends because everyone knows everyone and we all hoping to meet someone quickly to make friends.

One of the things that has changed a lot is the relationship with teachers, because at high school you spend more hours with the same teachers than college and you don’t get to know they so well.

Well, I will tell you more things when you return to Ibiza. For now it’s enough,

Kisses Andrea.

Última entrada

Em trobo fent la última entrada per al bloc de bases didàctiques, ja quasi ha terminat aquesta assignatura i faré un repàs de tot el que he aprés d’aquesta experiència.

Vaig començar en aquesta assignatura, com totes les meves companyes, coneixent només un tipus de escola, la tradicional que és en la que totes hem estudiat, per tant es com si haguéssim començat de cero. En la meva escola jo no record cap instrument més que el llibre per estudiar, i per avaluar els exàmens on té jugaves tota la nota, el treball durant el curs tenies sort si contava un tant per cent de la nota. El mestre era el que te ensenyava el coneixement i si ni havia algun dubte entre dos qüestions, una del mestre i altra teva, la seva opinió sempre era la bona. Però cada persona te la seva visió i totes són vàlides, no hi ha una per damunt de l’altre que es el que ens fan pensar sempre. 




Després de anar a la assignatura de bases didàctiques m’he omplert de nous esquemes que ha canviat la meva forma de pensar per a millor. Ara se que hi ha moltes formes de que els nens aprenguin no només amb un llibre i que el professor no té per que ser l’únic que te la veritat. Quan sigui professora faré que els nens tinguin ganes d’aprendre ja que es pot fer d’una manera més pràctica i divertida, perquè el fet de que s’estiguin divertint no significa que no estiguin aprenent. Fer que ells no només estudiïn per a l’examen, si no que ells mateixos vulguin saber més i que explorin per ells mateixos també gràcies a l’ajuda de les TIC que no només serveixen per les xarxes socials, per a aprendre també. Tot i que per a això les mestres tenen que estar contínuament investigant per aprendre nous mètodes i formes de fer la classe més dinàmica i que els nens no caiguin en la rutina i s’avorreixen.

L’escola constructivista no només tracta de que els nens aprenguin la teoria de memòria sinó de desenvolupar la personalitat del nen i de que sàpiguen posar la teoria en pràctica en situacions de la vida quotidiana, perquè sinó es sap de que serveix el coneixement ? Aquesta etapa de la educació dels nens és essencial per al futur, tot i que encara aquesta no sigui obligatòria.

Altre de les coses de la qual mai havia sentit parla ha set les competències. Pertanyen a l’escola constructivista, tracta de canviar la manera d’ensenyar per cada assignatura i ensenyar per competències, on no només és important el contingut sinó el temps, l’espai i la forma d’avaluar que no ha de ser sempre avaluació final i mitjançant  exàmens. També pot ser a partir dels coneixements previs i durant l’aprenentatge per corregir errors a temps i valorar l’esforç i no només la quantitat de teoria que un sap. La finalitat ha de ser saber posar en pràctica tota allò que un sap en el moment correcte.

Aquesta assignatura m’ha fet assabentar-me de la feina que du ser mestre i la importància que tenen en la educació, per això ara tinc més ganes de començar a ensenyar a nens i de ser part d’un moment de la seva vida molt important. Els coneixements que ara tinc sobre l’educació i de com hauria de ser els tinc gràcies a aquesta assignatura i no canviaran mai això ho tinc molt clar. Ara posaré el meu PLE on hi ha totes les eines que després de fer aquesta asignatura les he aprés a utilitzar. També us deixo un video de la meva companyera Nuria i jo parlant sobre la assignatura, posaré un link del seu bloc per si no el podeu veure.

Escola constructivista vs. Escola tradicional #dbateiv

Feia molt de temps que no escrivia al bloc, i torn amb una entrada sobre el debat que hem fet a classe unes defensant l’escola tradicional i altres l’escola constructivista tot i que després hem canviat els rols per poder defensar-hi els dos.

Aquest debat ha set una mica diferent als que jo havia fet abans ja que l’hem fet via twitter amb unes etiquetes #dbateiv i #uib que ens permetia veure tots els tweets que anàvem publicant. El meu grup varem començar amb el rol de l’escola constructivista i l’altre de l’escola tradicional.  Amb aquest rol estava bé s’havia que podia defendre-ho amb sòlids arguments cosa que si haguéssim fet el debat a principi de curs no podria ja que em pareixeria més normal l’escola tradicional ja que era l’única que coneixia. Els temes del debat eren sobretot sobre les TIC i el llibre, la avaluació i que la mestra té tota la veritat i els nens no tenen coneixements previs. Jo vaig tenir confrontament sobretot amb el tema de que els mestres tenen tot el coneixement, que em pareix il·lògic ja que els nens han viscut, han vist i han conegut coses abans de entrar a l’escola i que un professor els hi doni classe, doncs no pot ser veritat que els nens no poden tenir coneixements previs tot i que els poden tenir malament però hi tenen. Amb el tema del llibre i les TIC també va haver molta baralla, les que defensaven l’escola constructivista deien que hi ha unes altres maneres de aprendre no tants sols els llibre, sinó que és aquest és una de les eines que hi ha, com els ordinadors, el joc o simplement anant al camp, no només un llibre. Al contrari els de l’escola tradicional deien que amb l’ordinador els nens només juguen i que no serveix per a res i que hi ha tanta informació que pot ser errònia .Com es pot veure amb aquestos temes era fàcil fer tweets a favor de l’escola constructivista.

Quan em va tocar canviar de rol no podia dir res. Quasi no podia defensar l’escola tradicional, perquè com jo se que no tinc la raó i que el que estic dient són disparats no em sortia defendre l’escola tradicional, estam en el segle XXI hem d’evolucionar ja no hi ha lloc per escoles tradicionals. Alguns temes amb molta polèmica va ser el de la avaluació, les que defensaven l’escola constructivista deien que s’ha d’avaluar des de els coneixements previs de l’alumne, per el procés de aprenentatge, fins a arribar a l’avaluació de tot el procés. Les que defensaven l’escola tradicional deien que només s’ha d’avaluar al final de l’aprenentatge i que no hi ha res de dolent en que un nen que no ha fet res durant tot el curs, a l’últim moment es posi a estudiar i aprovi i  un altre que s’ha esforçat durant tot el curs després suspengui . 

Aqui tenc una foto d'alguns del tweets que varem fer, en aquest cas jo anava a favor de l'escola constructivista amb na Nuria, i na Andrea Alba, na Celia i na Silvia anaven a favor de l'escola tradicional i estavem debatent un poc.

L’experiència de fer un debat via twitter va ser molt divertit perquè estaves les 24 hores del dia reben tweets i tenies temps per pensar en que dir, no com si es fes un debat a classe que has de participar en un període més curt de temps i et pots bloquejar, era més fluït. Totes hem gaudit amb aquesta activitat fins a un punt que algunes pareixia que es barallaven de veritat per aquestos temes i que el que deien a favor de l’escola tradicional s’ho creien.

Educació infantil

La primera etapa es divideix en dos cicles, el primer de 0 a 3 anys i la segona de 3 a 6 anys. La segona etapa és gratuïta ja se escolaritza als nens, però en la primera etapa les escoletes no són gratuïtes per això no tots els ens van. La LOE volia introduir més escoletes per potenciar l’educació en el primer cicle.

http://www.flickr.com/photos/cdoia/8046771604/

L’educació infantil actualment ha canviat, potencia tant la lectoescriptura com el desenvolupament de la personalitat i l’autonomia dels nens. Els objectius generals del currículum a l’educació infantil es refereixen a alguna de les 5 grans capacitats que els nenes han d’assolir abans de finalitzar l’etapa, les cognitives, de relació interpersonal, motrius, d’actuació social i d’equilibri personal. En aquestes grans capacitat poden distingir dos dimensions, el que afecta a la pròpia persona i una configurada per el medi que l’envolta i les relacions que hi manté. Aquestes dimensions estan relacionades gràcies als instruments, les formes de comunicació i  representació, és a dir, els llenguatges. Aquests tres àmbits en el currículum de educació infantil es transformen en competències que ajuden a l’infant a desenvolupar-se, no parlam de àrees si no de àmbits d’experiència i cal tractar-los globalment. El currículum té una funció orientadora, l’acció educativa ha de estar relacionada amb els objectius generals.

La relació entre la professora i els nens ha de servir per motivar-los a relacionar-se, aprendre,cercar,etc. S’han de crear diferents situacions amb els nens proporcionant-los ajuda diversa sobre les necessitats que tenen. També és important la relació de les famílies amb els professor ja que han de col·laborar junts en l’educació dels nens, i per això fa falta una bona comunicació a través d’entrevistes, reunions festes,etc. El currículum és obert i flexible això permet al centre organitzar els objectius i continguts per cicle com vulguin. El currículum també indica què, com i quan ha d’avaluar-se. S’han d’avaluar el contingut, totes les capacitats que cal desenvolupar, els referents als objectius generals i el projecte de centre, es farà al principi, durant i al final d’aprenentatge, s’ha de tenir en compte una sèrie de dades i prendre decisions.

Les àrees de coneixement han de ser, l’alumne, si mateix, l’entorn, el medi físic i llenguatges comunicació i representació. Aquestes dimensions són inseparables per el desenvolupament del jo. S’anomenen àrees però estan lligades a una disciplina de coneixement a partir de l’experiència. La descoberta d’un mateix fa referència al desenvolupament de la pròpia personalitat del nen, l’entorn fa referència a descobrir el medi on viu,adaptar-se, i conviure amb els altres individus, i la intercomunicació és un instrument que ens permet relacionar-nos.
http://www.flickr.com/photos/cdoia/8046763371/

El temps és molt important a l’educació infantil fins a arribar a primària. L’equip 
docent  ha de fer sentir als nens des que arriben fins que se’n van còmodes per a seu desenvolupament. Han de començar a ensenyar-li hàbits del dia a dia per tenir una regularitat en el temps i seguir un ordre en les activitats per que es sentin més segurs. Respecte a l’espai de les escoles han d’intentar adaptar-se el millor que puguin a les necessitats educatives del centre, ha de ser acollidor, segur, ampli, etc. Una vegada s’ha modificat tot i s’ha posat en pràctica ha de ser revisat per valorar realment que passa dins l’aula i el desenvolupament de la unitat.

Després de llegir d'Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè i parlar molt sobre aquest tema em queda molt més clar com de important és la educació infantil en tot el procés de educació de una persona. També he aprés les àrees de coneixement, encara no havíem parlat d'elles, en aquesta assignatura. Mentre sàpigues el que has d'ensenyar el procediment serà més fluït. 

  

Avaluació

Aquesta setmana hem vist el tema de l’avaluació. Primer començaré definint-la, l’avaluació és la forma de qualificar en el procés de ensenyança segons si han aconseguit els coneixements i les habilitats requerides. Hi ha moltes tipologies d’avaluacions, segons la finalitat, el moment, la extensió, el grau de relació amb l’avaluador i segons el criteri.

Segons la finalitat hi ha de tres tipus, la diagnostica, la sumativa o integradora i la avaluació formativa o reguladora, segons el moment està la inicial, la final i la processual, la sumativa final seria la avaluació de l’escola tradicional. Segons la extensió hi ha dos tipus parcial i global, segons el grau de relació hi ha 5, la externa, les persones que avaluen no participen en l’aprenentatge, interna, si que hi participen, autoavaluació, es fa a un mateix, heteroavaluació la fa a altres i coavaluació els aprenents s’avaluen uns a altres, i per últim segons el criteri hi ha dos, la criterial, on es coparen els resultats amb uns propòsits prèviament fixats, i la normativa, el punt de referència de comparació és el nivell general d’un grup que actua com a mitjana.

El procés d’avaluació s’utilitza per avaluar si es sap o no el contingut del llibre de text, si a l’examen es posa tot el contingut, és a dir, avalua uns coneixements que anteriorment ens hem aprés per a l’examen i treure bona nota però que més tard quasi no recordarem. Tampoc sabem en que s’han basat per fer l’avaluació o en que hem fallat, més que un procés orientatiu per saber com anam en el procés de aprenentatge i si va malament poder reconstruir-lo, és un procés per penalitzar els nostres errors i només premiar-nos amb bona nota si ho fem bé. L’avaluació és el motor d’aprenentatge, depèn de com avaluïs, aprendre serà d’una manera o d’un altra, però la resistència al canvi de avaluació, és a dir, que la nota sigui menys important i el procés d’aprenentatge més, és dels propis alumnes. Lo important no és el contingut de l’aprenentatge sinó aprovar els exàmens i utilitzar unes estratègies de aprenentatge que consisteixen en la memorització a curt termini.

L’avaluació sempre és a partir de proves de paper i llapis per saber si l’alumne sap o no uns continguts que es suposa que son necessaris per més endavant els estudis de la universitat, i si treus menys de un 5 vol dir que pot ser no pots optar a anar-hi i si tens més de un 5 si. L’avaluació per competències és difícil, però desprès de dir que s’ha d’ensenyar per competències també s’ha de poder avaluar per competències, per aplicar els continguts a situacions reals. En aquesta avaluació no només tindrà en comte la resolució del problema, perquè el que volem es que els alumnes millorin s’avaluarà tot el procés per resoldre el problema. Per avaluar per competències es realitzaran activitats associades a cada competència on s’avaluarà el grau de domini de la competència.

El procés de avaluació a vegades pareix més un de selecció dels millors alumnes segons les notes. En el meu cas en quart de secundaria vaig suspendre dos i vaig haver de recuperar-les en setembre, per això quan vaig fer l’examen i les vaig aprovar en varen donar un paper on me recomanaven anar a un mòdul. Em vaig quedar sorpresa perquè només es varen basar en que vaig suspendre dos aquell any i en els altres anys o en les aprovades d’aquell mateix curs no. Però ara en contra del que em varen dir estic estudiant el grau d’educació infantil. S’hi haguessin avaluat per competències només pensarien que la competència matemàtica no se’m dona bé, no que no pugui estudiar batxillerat.

Avaluació from andreauib

Quines són les competències.

Durant aquestes setmanes, en totes les entrades hem estat parlant de les competències, que eren i en que es basaven, però mai hem dit quines són les competències. Les competències són 8 i es divideixen en  4 grups. En el grup de les comunicatives es troben la competència comunicativa lingüística i audiovisual, i l’artística i cultural, en les metodològiques es troben la competència de tractament de la informació i competència digital, la matemàtica, i la de aprendre a aprendre, en les personals només hi ha una la autonomia i iniciativa personal, i per últim en les de conviure i habilitar el món es troben la de coneixement i interacció amb el món físic i la social i ciutadana.

Actualment en els centres el coneixement es divideix en àrees o matèries, que és el que estudien els alumnes i hi ha algunes competències que coincideixen amb les matèries. Però hauria de ser al revés, s’han d’estudiar les competències tot i que hi hagi que no coincideixen amb matèries. Per això és necessària un area comú que contengui aquestes competències però que a la vegada també es puguin substituir per activitats de aprenentatge.

Les competències s’aprenen segons una seqüència didàctica que es divideix en 5 parts, la primera identificar l’objecte d’estudi en la realitat, la segona és la construcció de les possibles respostes al problema, la tercera és la expressió de la resposta al problema, la quarta és la revisió del coneixement per a planificar el seu aprenentatge i per últim la sexta part que és la seva aplicació a situacions reals i diferents. Per estudiar les competències no només s’ha de plantejar com problema amb lògica disciplinar si no que la resolució del problema tingui una aplicació a un problema a la vida real que més endavant ens puga ajudar en situacions de la reals.

Tot i que canviem les matèries per les competències encara hem de canviar moltes coses per a que funcioni millor. Hi ha d’haver un canvi curricular, que és el que encara ha de ensenyar el professor i quina informació està a l’abast de l’alumne, perquè hi ha conceptes que necessites que t’expliquin. També ha de haver un canvi en el professorat, han de avaluar a cada alumne per saber com s’ha desenvolupat individualment per saber com exercita les competències, també han de utilitzar, com diu el professorat en els vídeos del col·legi de Jacint Verdaguer, una tecnologia dolça, és a dir, preocupar-se per la persona. Un canvi d’eines, s’han d’utilitzar les eines més noves per als nens i el desenvolupament de la classe. I per últim un canvi d’espais, s’ha de canviar la distribució de la classe i utilitzar altres espais i obrir-se a l’entorn. Un altre dels canvis també seria que no només els professors avaluessin als nens en la seva competència sinó tots els professor avaluar als nens en totes les competències segons el que ensenyi cada professor.

L’ensenyança per competències la trobo important e interessant però alhora també veig molt difícil la seva aplicació ja que serien molts de canvis, tot i que necessaris per millorar la educació. Però està bé que encara que les competències no estan aplicades hi hagi professors que estan conscienciats de la importància que tenen i que és necessari un canvi.

Us recoman aquests vídeos de les competències  penjaré 1 però hi ha 7 vídeos però des de el primer es pot arribar-hi.